Colònies escolars a debat: entre la voluntarietat docent i la resposta d'Educació

El present curs escolar a Catalunya ha arrencat amb un pols inèdit entre una part important de la comunitat docent i el Departament d'Educació i Formació Professional. Més d'un miler de centres educatius s'han adherit a la iniciativa de no organitzar sortides amb pernoctació ni colònies com a mesura de pressió per reclamar millores estructurals (com la reducció de ràtios, un major pressupost o la climatització dels edificis) i per denunciar que assumir la responsabilitat civil i ètica de l'alumnat les 24 hores del dia fora de l'horari laboral es tradueix pràcticament en hores extres no retribuïdes.

Què ha passat?

En paral·lel a aquest moviment de rebuig i a les denúncies sindicals per pressions als centres per part de la Inspecció o les direccions, s'ha conegut que el Departament d'Educació està treballant en una proposta concreta: compensar amb un dia lliure els docents que participin en colònies. Tanmateix, la mesura encara no s'ha presentat formalment a la taula de negociació amb els sindicats, i organitzacions com la USTEC ja han avançat que ho consideren insuficient.

Què sabem i què no sabem?

Sabem que les colònies són activitats voluntàries amb un alt valor pedagògic, que el malestar als claustres prové d'una acumulació de reivindicacions laborals i socials no resoltes, i que l'administració comença a moure fitxa per trobar fórmules de compensació.

El que encara no sabem és quin serà el redactat final de la proposta del Departament, ni si aquesta serà capaç de desbloquejar un calendari de sortides que ja està afectant de manera directa la programació de moltes escoles i instituts catalans.

Què ens pot fer pensar aquesta notícia?

Aquesta situació ens convida a reflexionar sobre els límits de la tasca docent i el reconeixement de la feina invisible que s'amaga darrere de l'acció educativa. Les colònies no són un simple complement lúdic; formen part del model d'escola inclusiva i social que defensa el sistema català. Però no poden reposar únicament sobre la bona voluntat i el sacrifici personal del professorat.

Com a reflexió pràctica per als claustres, es recomana:

• Obrir espais de diàleg interns al centre: parlar obertament al claustre sobre com s'organitzen les activitats fora del centre, revisant si els criteris de participació i de càrrega de feina estan repartits i consensuats.
• Analitzar el marc de responsabilitat: recordar quins són els límits legals i laborals de les activitats de caràcter voluntari, separant clarament la jornada lectiva ordinària de les responsabilitats de pernoctació.
• Debatre amb l'alumnat i les famílies: compartir de manera transparent amb la comunitat educativa quins són els motius laborals i estructurals darrere de les decisions preses pel claustre, evitant que el conflicte es visqui com un atac a l'alumnat i no com una reivindicació de dignificació de la professió.

Conclusió

El conflicte de les colònies posa damunt la taula un dilema incòmode però necessari: no hi pot haver una educació de qualitat a Catalunya a costa de precaritzar o esgotar el benestar de qui l'ha de sostenir dia a dia a les aules i fora d'elles.