Com portar el benestar emocional del paper al dia a dia de l'aula

Context

Aquest mes d'octubre, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, el Departament d'Educació i Formació Professional ha fet un pas endavant en la universalització dels programes de suport socioemocional. Si fins ara aquests recursos convivien de manera fragmentada o a hores d'ara limitada a determinats centres, el curs 2026-2027 arriba amb una clara vocació d'abast general: el programa Kokora't s'obre a totes les escoles de primària de Catalunya, connectant-se amb 1,2,3 Emociona't a infantil i reforçant el programa Henka a secundària amb tallers vivencials específics per als adolescents de 3r i 4t d'ESO.

Què sabem a hores d'ara? Sabem que la conselleria posa a l'abast dels centres aquests materials i itineraris centrats en qüestions com l'autoestima, el bon tracte, la gestió del dol, l'autoconeixement i la resiliència, a més de prometre una guia pràctica per detectar i actuar davant de sospites de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Què encara no sabem de manera detallada? Com es traduirà aquest suport en una reducció real de la càrrega burocràtica i horària dels docents, o quin serà el ritme exacte d'assessorament directe per part dels equips d'orientació psicopedagògica a cada centre.

Però més enllà de la nota de premsa institucional, la pregunta que ens hem de fer els docents de Catalunya és evident: com s'aplica tot això amb una aula de vint-i-cinc o trenta alumnes i un temari que no s'atura?

Què ens pot fer pensar aquesta notícia?

Davant de l'arribada d'aquests programes, no es tracta d'afegir una "assignatura de la felicitat" ni de carregar el mestre amb un rol terapèutic que no li pertoca. L'objectiu d'aquestes eines ha de ser el d'integrar petites rutines d'autoregulació i diàleg que ajudin a millorar el clima d'aprenentatge.

Com a proposta pràctica per al dia a dia de l'aula, es poden tenir en compte algunes pautes directes:

• Integrar la pausa reflexiva: Utilitzar els materials del programa corresponent (com ara les dinàmiques de Kokora't o Henka) no com una sessió aïllada i extraordinària, sinó com a rutines de cinc o deu minuts d'inici de jornada o de matèria per posar en comú com arriba l'alumnat emocionalment a l'espai escolar.
• Fer servir guies contrastades davant d'indicis: Estigueu atents a la publicació propera de la guia de TCA per disposar d'un protocol segur i institucional a l'hora de derivar casos als orientadors del centre, evitant improvisacions o valoracions personals.
• Separar l'acadèmic de l'emocional sense desconnectar-los: Recordar que el benestar a l'aula no lluita contra la rigorositat acadèmica, sinó que actua com a prerequisit indispensable; un alumne amb alts nivells d'ansietat o desconnexió social té menys capacitat de retenció i pensament crític.

Conclusió

L'aposta pels programes de salut mental a les escoles catalanes ens recorda que l'acompanyament humà continua sent el cor de la nostra professió. Donar espai a la competència emocional a l'aula no resta hores de rigor; al contrari, construeix el fonament segur que l'alumnat necessita per poder aprendre, raonar i créixer amb equitat.