Tornar a la pàgina: com afecta l'aula la nova guia de reforç lector i matemàtic del Departament?

Aquest mes de setembre ha arrencat amb un tauler de joc complex als centres educatius catalans, marcat per la reivindicació laboral però també per girs normatius de caràcter estrictament pedagògic. Entre aquests últims, un dels anuncis que més cua portarà als claustres és la publicació de la nova guia de reforç dels aprenentatges per part del Departament d'Educació i Formació Professional. Què planteja exactament aquest document i quina lectura en podem fer des de la realitat de les aules?

Què ha passat i què diu la guia?

El Departament ha fet pública una orientació metodològica que busca assegurar l'assoliment dels anomenats aprenentatges fonamentals. Més enllà del debat polític general, la mesura posa el focus en dos pilars: la competència lingüística i la matemàtica.

D'una banda, pel que fa a la lectura, la conselleria insta els centres a garantir un corpus de lectures obligatòries i progressives a partir de 5è i 6è de Primària i durant tota l'ESO, evitant que la llibertat de la lectura exclusivament lliure porti l'alumnat cap a textos d'escassa complexitat. Això s'alinea amb la recuperació formal de les lectures obligatòries a Batxillerat de cara al proper curs i amb l'impuls imminent d'un Pla de Lectura de Centre (PLEC) de caràcter general per al curs 2027-2028. D'altra banda, en l'àmbit organitzatiu, es recomana dedicar almenys dues de les hores de gestió autònoma de centre a la millora de la comprensió lectora, el vocabulari acadèmic, l'escriptura manual i el càlcul mental mitjançant sessions breus i pràctiques reflexives.

Què sabem i què queda per veure?

Sabem que el document té un caràcter d'orientació i suport als equips docents, és a dir, no estableix una única manera d'ensenyar ni pretén invalidar de cop la feina prèvia que moltes escoles i instituts ja estan fent en aquesta línia. El Departament subratlla que molts centres ja treballen així, però vol dotar d'una eina comuna aquells que necessitin orientació.

El que encara està per veure és com s'aterrarà aquesta recomanació en la concreció curricular de cada centre, tenint en compte l'autonomia pedagògica de la qual disposen les escoles i instituts, i de quina manera es coordinarà amb la dotació de recursos materials i el suport a les biblioteques escolars que el Govern ha promès impulsar a curt termini.

Per què importa a un docent català?

Perquè posa damunt la taula una reflexió necessària sobre la balança entre la innovació metodològica i la consolidació d'uns mínims instrumentals sòlids. Quan s'apunta a la necessitat de prioritzar el modelatge, el vocabulari acadèmic o l'estimació de resultats abans de calcular en matemàtiques, s'està interpel·lant directament la nostra programació d'aula. No es tracta d'una imposició tancada, sinó d'una guia que convida a auditar el nostre projecte lingúístic i de centre.

Què ens pot fer pensar aquesta notícia? (Propostes pràctiques per a l'aula)

Com a proposta pràctica per començar a reflexionar-hi al claustre o al departament didàctic, us suggerim:

1. Revisió del corpus de lectures de cicle o departament: Més enllà dels llibres de text, val la pena asseure's a revisar si els textos que proposem a l'alumnat tenen una progressió real de complexitat sintàctica i conceptual, o si estem abusant de lectures excessivament planeres sota el pretext de "motivar" la lectura lliure.
2. Sessions micro de càlcul mental i estimació: A Secundària i Primària, podem aprofitar els primers 10 minuts de classe per introduir pràctiques breus on l'alumnat hagi d'estimar resultats de càlcul mental o justificar el procediment lògic abans de recórrer a l'algorisme o a la calculadora. Això connecta directament amb la reflexió matemàtica que demana el nou marc.

Conclusió

La publicació d'aquesta guia no ha de viure's necessàriament com un terratrèmol normatiu, sinó com una oportunitat per posar negre sobre blanc quins són els aprenentatges estructurals que no podem deixar a l'atzar. Al final, guiar l'alumnat cap a textos complexos i assegurar un domini ferm del llenguatge i les matemàtiques continua sent la millor eina de garantia per a l'equitat educativa.

---